dimarts, 17 de juliol del 2012

On està el problema?


Com a resposta al darrer escrit aparegut en aquest espai i a la discussió que s’ha generat al seu voltant m’agradaria donar un nou plantejament a la qüestió que s’està tractant, ja que jo encara no hi he intervingut.
S’està focalitzant el problema en com fer que l’elecció del president del govern i de les cambres legislatives sigui justa, i els participants en aquesta elecció siguin els adequats per a tal acció. Em sembla que tots plegats estem errant a l’hora de plantejar el tema. M’explico. La situació està d’una certa manera X, i el sistema que s’està emprant per a les eleccions és Y. Vegem què entenem (o entenc jo) per X i Y.

X; La ciutadania d’un estat, concretament el nostre, presenta un nivell cultural i d’interès polític mitjà bastant deficient. Suposo que això no m’ho negarà ningú, així que podem partir de la base que un gran nombre dels participants en les eleccions municipals, autonòmiques o generals, o bé no coneixen suficientment les opcions polítiques que se’ls planteja, ja sigui per falta de comprensió de la realitat política del país o per la seva manca d’interès per la qüestió, o bé voten per inèrcia dels mitjans de comunicació partidistes que acostumen a llegir o veure per les noticies, el qual pot també [i estic segur que implica en nombroses ocasions] la primera opció.

Y; Vot únic, directe, secret, personal, lliure i universal als majors de 18 amb ciutadania espanyola, indistintament de la seva posició econòmica, social i dels seus coneixements.

Fins ara tots els comentaris han anat dirigits a trobar un remei a Y, ja que aquesta no s’adapta a X. Hi estic parcialment d’acord, malgrat que no sigui partidari de restringir el sufragi per coneixements culturals i polítics. Per què? Molt senzill, els coneixements culturals o de política d’un ciutadà corrent no venen determinats simplement pel seu desig (o no) d’assolir una societat més justa per a tothom. Aquests coneixements venen definits pel tipus d’educació que ha rebut, per l’entorn on s’ha criat, pels companys que ha conegut al llarg de la seva joventut, per les creences de la seva família, i un llarg etcètera. Es poden controlar aquests factors? En certa mesura sí; des dels poders públics hi hauria d’haver els mitjans suficients per equilibrar aquesta influència externa en els individus joves, que serà la que facilitarà en la seva edat adulta un interès i uns coneixements de política suficients per a assegurar el seu criteri a l’hora d’exercir el dret a vot. El que es segur es que un individu no és plenament responsable d’aquests factors, el que fa totalment injust negar-li la participació política en un estat que no s’ha preocupat per la seva integració en el conjunt de la societat polititzada.

El que estic proposant és, per sobre de res, intentar facilitar al màxim a tots els individus un nivell educatiu, un interès i una consciència política suficients per a tal de fer innecessària una restricció del dret a vot. Utòpic? Certament. I en cas que fossin els propis subjectes socialitzats en un entorn adequat per a l’adquisició de responsabilitat i coneixements polítics, qui, pels motius que fossin, es neguessin a mantenir-se informats i es guiessin per la més pura demagògia i la despreocupació de la realitat social que els ha tocat viure, llavors si seria acceptable posar sobre la taula la restricció del sufragi. En cas contrari ho trobo una mesura elitista que no considera les dificultats que poden haver sofert els ciutadans al llarg de la seva integració dins de l’engranatge polític-social.

La meva idea passa per una inversió en educació molt més elevada de la qual s’està realitzant en l’actualitat, i no només això, si no també un esforç per part dels òrgans de govern locals per a la integració de tots els subjectes en la realitat política del país, el qual permetria igualar les oportunitats entre tots els ciutadans de participar en la construcció de la societat.

Així doncs, segons el meu punt de vista, el problema està en X i no en Y, com s’estava plantejant, erròniament, i així s’hauria de tractar, ja que restringir el dret a vot només accentuaria encara més les desigualtats socials entre els ciutadans.



Joan Gasull Jolis

1 comentari:

  1. En aquest article es dóna molta importància a l'educació, un tema que en el meu no vaig abordar en detall. To i així, sí que vaig mencionar que tot individu havia de gaudir d'igualtat d'oportunitats, o si més no, no partir amb desavantatge (és a dir, no trobo just que una persona de classe baixa no gaudeixi d'una educació d'excel·lència, però tampoc em semblaria correcte limitar les opcions educatives d'una persona de classe alta si és que se les vol pagar).

    Però de veritat crec que llavors no s'ha entès el que exposa el meu article. Independentment de que les persones gaudeixin de un nivell cultural elevat i interès polític, segueixen havent persones amb millor coneixement de certes matèries. Els contribuents d'aquest blog, persones que jo considero interessades (i fins a cert punt informades) sobre els problemes de l'actualitat no en sabem gaire segons amb qui ens comparis.

    Agafem un exemple per entendre a on vull arribar:
    Els problemes que dóna una moneda única en la Unió Europea. Segurament un percentatge petitíssim de persones d'Espanya tenen una opinió vàlida i contrastada de què s'hauria de fer al respecte (aquesta opinió pot variar segons la ideologia). Un percentatge una mica més gran, però no molt més, entendria els arguments a favor i en contra. Ampliem una mica més i trobem les persones que són conscients del problema, i així anar ampliant el nostre "cercle" de coneixement successivament fins a arribar a la classe mediocre. El que vull dir és que cada un d'aquests "grups" té una opinió més vàlida (no se m'acut dir-li d'una altra manera) que el següent, i el seu vot hauria d'anar d'acord amb el nivell de coneixement per els arguments que exposo en el meu article.
    També m'agradaria mencionar que millorant la educació encara no crees un sistema d'accés al poder just, ja que la corrupció interna dels partits encara existiria, i llavors això seguiria sent un model injust.


    Si optar a la presidència (o qualsvol posició de poder) no depèn de qualitats intel·lectuals i morals, mai viurem en una societat justa, estigui come stigui l'educació.


    Kiran

    ResponElimina