tag:blogger.com,1999:blog-1501080979947749542.post5388711357534734184..comments2012-10-28T04:11:16.201-07:00Comments on Reflexions i Crítiques: Sobre Internet i LlenguaJoan Gasull Jolishttp://www.blogger.com/profile/17355312929126766167noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-1501080979947749542.post-91369424831120229612012-09-28T12:41:51.120-07:002012-09-28T12:41:51.120-07:00La interacció cibernètica és socialment molt inter...La interacció cibernètica és socialment molt interessant per a mi. La quantitat de recursos que té una persona alhora "'d'afrontar" un 1 contra 1 a la xarxa és molt més gran que al carrer. <br />En primer lloc, la variable del temps. Qualsevol interacció directa, sobretot amb persones amb qui tens una relació feble ve pressionada pel pas del temps. És impossible trobar-te algú pel carrer, fer les interaccions de cortesia, i esperar-se 3 minuts en silenci abans de tornar a fer un so. No estic dient que sigui una cosa positiva o negativa, simplement, tenim molt més temps en una interacció a través d'un chat i això per exemple dóna la possibilitat d'enviar un missatge no verbal (trigar molt en contestar com a mostra de no interès) a través d'internet. És un missatge no verbal diferent a les expressions facials del cara a cara, però és específic de la xarxa.<br />En segon lloc, l'expressió d'estats d'ànim. Qualsevol persona pot amagar o modificar el seu estat d'ànim segons li convingui en un chat (ja sigui amb la quantitat de "jajaja" usats, exclamacions, frases que es diuen, etc).<br />Podria citar-ne molts més, però en tercer lloc m'agradaria mencionar el fet que les converses de chat gaudeixen d'historial, i tot i que es tingui la protecció d'una pantalla, cal tenir en compte que un està compartint una espècie de document comú que sempre podrà ser visionat de manera directe per una tercera part sense poder culpar el guany d'informació a l'efecte telèfon. <br /><br />Espero haver-me fet entendre.James Hickshttps://www.blogger.com/profile/13924405193255189398noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1501080979947749542.post-86973622951787843192012-09-25T08:57:54.379-07:002012-09-25T08:57:54.379-07:00Primer de tot aplaudir la reflexió que has fet sob...Primer de tot aplaudir la reflexió que has fet sobre el fenomen dels memes, que considero de gran interès i repercussió en la comunicació diària dels adolesents i joves.<br />M'agradaria enfocar el gruix del meu comentari sobre l'última frase del teu article (potser allunyant-me una mica del teu plantejament inicial), en el qual deixes entreveure que al ser conscients de les mancances i virtuds (que també les té, i en això suposo que tots hi estem d'acord, sense anar més lluny, qui de nosaltres no ha dit per xat o messenger coses que cara a cara no haguéssim dit mai per vergonya, timidesa o por al fracàs -sentiments o sensacions que ens impedeixen fer allò que realment desitjem, potser per protegir-nos- i que escudats darrere d'una foto de perfil i uns caràcters impersonals sí que comuniquem) de la comunicació no personal probablement tendirem cap a un nou tipus (o la reinvenció d'aquells ja existents) de comunicació no personal. Simplement m'agradaria plantejar una qüestió: Si cada evolució de la comunicació no personal ha tendit a incorporar en ella els elements que principalment la distingeixen de la comunicació personal, no està destinada a la llarga, a desapareixer com a tal? O si més no, a tornar-se indistingible de la comunicació cara a cara? Si els mecanismes de comunicació han d'avançar ineludiblement (de moment cada cert nombre d'anys s'han experientat millores, ja sigui amb el telèfon mòbil, els xats, el "whats", la videotrucada, les videoconferències (fins i tot amb el mòbil)...) no és lògic pensar que fins i tot els canals de comunicació més acceptats per tots actualment estan destinats a quedar obsolets amb el pas del temps, a mesura que s'esgotin les possibilitats d'innovació i renovació, ja que el límit que no es pot superar (o si?) és la comunicació cara a cara i no dista en excés dels canals de comunicació actuals més avançats?<br />Potser m'he anat una miqueta massa del tema, espero que hagis trobat interessant la reflexió sobre el progrés que has comentat.<br />Per últim acabar destacant el comentari que has fet sobre explicitar el to de la conversa, m'ha semblat una idea brillant, que potser no es posarà (potser ni hauria!) en pràctica mai, però m'ha recordat inevitablement a les acotacions en les obres teatrals... Realment seria un pas endavant força curiós.Joan Gasull Jolishttps://www.blogger.com/profile/17355312929126766167noreply@blogger.com