divendres, 13 de juliol de 2012

I qui construeix el pont?

En primer lloc, voldria començar aquesta entrada fent referència a aquest primer article del Joan. Estic molt d'acord amb la crítica que fa sobre la poca llibertat interdisciplinària que ha entrat en acció amb aquest nou sistema. És molt cert que sembla un canvi molt dràstic i gairebé incoherent de Batxillerat a la Universitat: en un es transmet que per molt especialitzat que sigui el teu Batxillerat (no parlem del social) cal dominar altres camps que no tenen res a veure amb el teu interès (menys la matemàtiques per als lingüistes); en l'altre però, només sembla importar seguir de manera rigorosa el pla d'estudis fixat, sense desviació possible (dins del marc de la carrera). A més del que proposa el Joan m'agradaria fer una aportació:

Tot i que m'agrada molt aquesta idea de donar un primer semestre com a procés de selecció més precís i just, jo encara miraria una mica més enrere. Crec que tothom qui hagi passat per la ESO i Batxillerat com hem fet nosaltres estaria d'acord que com a mínim, tot aquest procés de 6 anys d'institut es podrien comprimir en 5 (o fins i tot en 4 fàcilment, tot i que llavors potser limitaries més als joves que decideixin no seguir amb els estudis i emprendre una feina més aplicada). Així, la carrera podria durar 5 anys però seguiríem acabant-la teòricament als 22.

I ara sí que m'agradaria entrar en el tema que m'ha motivat a escriure aquestes línies. Al llarg de tot aquest curs, he tingut moltes converses, tan amb vosaltres com amb altres companys, sobre aquest tema. Finalment crec que he trobat una metàfora que ajuda per il·lustrar el meu argument.

El tema en qüestió és si tot individu de la societat té el dret a vot, i si tot vot ha de tenir el mateix pes. Curiosament, pensar que tothom té dret a vot és tan natural i comú en la nostra societat que la reacció inicial quan dic el contrari sempre és adversa.

Anem a veure-ho fredament posant el cas següent: imaginem que cal construir un pont amb un incentiu monetari conseqüent molt elevat per a qui ho dirigeixi. Hi ha dos possibles candidats. Un d'ells és un reconegut enginyer i l'altre un expert en retòrica i oratòria. Els dos volen fer-nos creure a nosaltres, els usuaris del pont, que ells són els més qualificats per a dirigir la construcció, ja que volen cobrar els diners.

Però com sabrem quin dels dos diu la veritat ? La resposta és que a no ser que tinguem coneixements d’arquitectura, física i matemàtiques, no sabrem quin dels dos en sap més. És a dir, per a desenvolupar una feina per a un objectiu concret (construir un pont) l’elecció del màxim responsable no semblaria pas un dret innegable de tothom qui el vulgui creuar, sinó una consideració de tots els seus mèrits i coneixements (sobre el tema en qüestió, la construcció de ponts), degudament reconeguts per els seus peers (companys de professió, estudiants de la matèria, entesos en aquests temes, etc).

Al que vull arribar és que, per pura lògica i coherència, el cas del dirigent del pont és el mateix que el president del país. Cal que els qui elegeixin dirigent tinguin una veu proporcional al seu coneixement de la matèria. El que no pot ser és que la mitjana mediocre d'Espanya voti al PP perquè la televisió els hi diu que la crisi és culpa de Zapatero. Quan dones veu per igual als "febles" que als "forts" (i amb febles em refereixo als qui no tiren endavant el país, sinó que són paràsits de la societat), entra en joc la demagògia. És igual que l’enginyer sàpiga com fer un pont segur i estable. És igual que l’enginyer faci un pont que duri per anys i anys. És igual que l'enginyer tingui la carrera i doctorat, i sap del que parla... El xarlatà ha dit que hi haurà arcs de Sant Martí que el creuran en totes direccions, i unicorns blaus i roses que l'aixecaran quan passi algun vaixell per sota, i papallones daurades que regalaran caramels als infants... I això sembla una idea fantàstica, una idea molt més atractiva que la de l'enginyer (o no?).

Oi que la construcció del pont el dirigeix el millor dels candidats segons els seus mèrits i qualificacions, avaluats per entesos en la matèria? Doncs la feina de polític no ha de ser pas diferent. Que els millors liderin la nació en cada un dels seus àmbits. La democràcia és pels dèbils. Tots mereixem les mateixes oportunitats però no tots som iguals. N'hi ha de millors. Hi ha persones més qualificades, més treballadores i més capacitades. Ha de ser la seva veu la que s'escolti.

M'encantaria llegir si algú té arguments vàlids a favor del "vot per persona".






Perplexed Flamengo


6 comentaris:

  1. Això que proposes Kiran està molt bé, però al meu parer no és realitzable.
    Per començar: qui decideix de quina qualificació i grau de coneixements disposen els candidats? I qui decideix quins són els coneixements mínims per poder ser partícep de l'elecció del candidat?
    La teva proposta funciona molt bé a nivell teòric però és bastant utòpica. Tot ha de partir d'algún lloc, i algú (a qui lògicament ningú a evaluat per saber si és o no apte per a efectuar aquesta elecció) dictarà uns barems a partir dels quals es decidirà qui és i qui no apte per a presentar candidatura, així com per votar.

    I un altre punt no relacionat amb la teva proposta: tot i que jo també opino que la majoria de la població no entén de política i es deixa manipular, així com cambia els seu vot d'un partit a un altre a cada eleccions, cosa que lògicament no fa cap bé i trobo molt estúpida, això no els fa paràsits de la societat (que lògicament n'hi ha com a tot arreu). I sobretot ara que les coses estan com estan, segurament la majoria de la gent que està sense treballar no és pas per gust, i que això no té cap relació amb posseir coneixements de política.

    Pau

    ResponElimina
  2. El primer punt que exposes Pau no li trobo gaire el què. M'explico: no sé on li veus el problema a posar proves als candidats, qualsevol professor o (en teoria) alt càrrec d'una empresa ha de passar per algun tipus d'oposició per tal d'optar a la posició que desitja.
    El que intento dir és que la feina de president del govern ha de ser tractada com a qualsevol altre. És a dir, qualsevol persona que vulgui accedir-hi ho ha de poder fer no perquè caigui bé al poble sinó perquè és la més qualificada. Perquè com intento explicar en el meu article, la feina de polític és la única en què no has de presentar credencials ni mostrar-te superior als altres candidats. Resumint el primer punt, i donant exemples més explícits, crec que un candidat a la presidència hauria de tenir un doctorat, ser dels millors de tot l'estat en fer una prova de nivell avançat en la matèria que li correspongui (medicina, economia, política), dominar molt llengües bàsiques extrangeres (anglès, francès, mandarí,etc), ...

    I ara per el segon punt, quan dic "paràsits de la societat" potser el terme hauria de ser matitzat. Em refereixo a la gent que troba que mereix que la seva opinió sigui escoltada i en efecte la fan sentir en les votacions,... Tot i no saber què voten. Que la gent no tingui feina no els priva d'estar informada de la actualitat, de llegir ni de "ser persones intel·ligents". En el sentit que actualment a Espanya hi ha gent brillant que no té feina... però això no vol di res.

    El que crec jo és que tothom té dret a la seva opinió però no a que se l'escolti.

    En llegir això el més normal és que us vingui al cap imatges de societats minoritàries opreses per la majoria... No! El que jo dic és que els drets de les persones s'han de respectar, i les opinions també... però no totes s'han d'escoltar, perquè moltes són estúpides i casi sempre venen de persones estúpides.

    Gràcies pel teu comentari Pau.

    Kiran

    ResponElimina
    Respostes
    1. El punt que fa referència a la qualificació del polítics suposo que no el vaig entendre de primeres i estic d'acord amb tu en el fet que haurien de ser gent amb certs nivells acadèmics referents als estudis relacionats. Però em segueis sense semblar viable el fet que es valori el vot d'uns i no d'uns altres. És cert que hi ha molta gent que no sap què vota, però qui decideix, com es pot saber qui vota amb coneixement i qui no per determinar si el seu vot és vàlid o digne de ser escoltat, o no?! Això és el que preguntava i que no entenc.

      I més per costum que una altra cosa: perdoneu si hi ha faltes.

      Pau

      Elimina
    2. De la mateixa manera que s'estableix un nivell per a una prova de la universitat, també es pot establir en una votació no? És cert que mai se sabrà exactament el grau de coneixament d'una persona fent una prova, i això sempre serà així (tant en aquest model que proposo com en el sistema educatiu en sí), però al menys podríem filtrar una gran quantitat de gent, que amb el model actual tenen molt de pes, que voten sense coneixement de res.

      Elimina
  3. En primer lloc, haig de dir que m'ha agradat bastant l'exemple del pont, però jo hi afegiria una altra opció que és el fet que crec que es dóna més. Em refereixo a aquells polítics, o partits polítics, que han assolit el govern gràcies a una campanya publicitària, que els fa guanyar popularitat, pagada per empreses d’interessos totalment aliens als del "poble" i que busquen un o més favors per part del polític o del partit. Aquests casos, que jo considero totalment corruptes, solen ser els que porten a la gent al poder i és una de les coses que fan que la democràcia, tal i com l'entenem i la vivim, sigui una farsa, ja que s'acaba donant un govern on un dels seus objectius vindrà marcat per una empresa d’interessos propis.

    En segon lloc, estic totalment d'acord que aquell persona que assoleix-hi una posició de tanta responsabilitat com és un càrrec de govern hauria de demostrar una mínima habilitat i coneixements, tant en casos de ministres com del president en sí. També considero que s’hauria de buscar una manera d’educar a la classe política per a que posin per davant els objectius del país respecte de la seva ànsia de poder

    En tercer lloc, coincideixo en el fet que el vot de tothom no hauria de valdre el mateix, ja que hi ha persones que directament no saben ni que està passant al país, sigui perquè no s'han molestat a informar-se o bé perquè directament no entenen el que passa i són fàcilment manipulables, i acaben donant-se un resultats que potser no són beneficiosos ni pel país ni tan sols per als votants del polític “guanyador”. Respecte a aquest tema, però, m'agradaria que m’expliquessis la teva proposta per a millorar això ja que no se m’acudeix una manera “correcte” d’aconseguir donar un valor als vots en funció dels coneixements dels votants.


    En segon lloc, estic totalment d'acord que aquell persona que assoleix una posició de tanta responsabilitat com és un càrrec de govern, hauria de demostrar una mínima habilitat i coneixements, tant en casos de ministres com del president en sí.

    En tercer lloc, no crec en que el vot de la majoria ha de valdre el mateix, ja que hi ha persones que directament no saben ni que està passant al païs, sigui perquè no s'han molestat a informar-se o bé perquè directament no entenen el que passa i són fàcilment manipulables. En aquest cas, però, m'agradaria que m'expliquesis la teva proposta per a millorar això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els dos útims parràgrafs sobren, no sé com cony han aparegut.

      Elimina