divendres, 21 de setembre de 2012

No puc... ¿triar?

Senyors i senyores... Per fi m'estreno al blog!

Realment no sabia quin títol d'entrada posar, així que poso això i espero que ho entengueu al llegir la parrafada. 

Estic cansat d'escoltar coses com el no puc, es massa per mi, això no és possible... Realment no podem? Ho dubto molt, gent que diu, no podré amb aquest examen, no podré perdre pes, no podré...
Sóc conscient que de vegades la frustració i la manca de força de voluntat ens pot jugar una mala passada, però em nego a que algú digui que no pot fer una cosa sense intentar-ho de veritat. Per tractar aquest tema em centraré en exemples pràctics del meu dia a dia al llarg de la meva vida i de la gent que me'n volta. 

L'exemple que més em molesta actualment és el de la gent que em diu, em vull posar en forma, perdre pes (o guanyar-ne) i posar-se bo. Quan em venen així em demanen una taula d'exercicis, una dieta, i un programa setmanal per anar tirant en un principi i segons anem veient l'evolució canviar el programa d'una manera o d'altre. D'acord, perdo el temps fent el programa sencer per aquesta persona, i... passen les setmanes i no tan sols no ens apropem una mica a la meta proposada, sinó que fins i tot arribem a allunyar-nos i se'm queixen. Per què? Ben senzill, tenen la intenció, i comencen amb bon peu, però no ho fan bé, per molt pautat que ho tinguin i les instruccions siguin senzilles, no s'intenta de debò. Vivim en un món consumista, on tot se'ns dona ara, al moment. Volem una cosa, anem a la tenda i ho comprem o ens ho fem, per la informació només ens em de connectar a la xarxa i tindrem una sobresaturació d'informació, podem escollir allà on anem, se'ns ha criat per tenir el privilegi de triar, i això sota el meu punt de vista ens ha fet molt de mal a l'hora de posar-nos ferms en certs aspectes de la nostra vida, perquè hi ha molts cops que iniciem una cosa i l'esforç continuat que ens requereix aquesta tasca fa que dintre d'aquesta societat en la que se'ns ha criat s'esfumi. Retorno a la dieta del principi, per què no surt bé? Tinc un pla de dieta i exercici, el pla de dieta més o menys el mantinc, però... Puc fer aquesta substitució d'això per allò, i d'allò altre per aquella altre cosa que m'agrada més, i allò que no m'agrada tant l'hi posaré una mica de salsa. La nostra llibertat per triar ens fa que els nostres desitjos més immediats s'interposin en els nostres desitjos futurs. 

El que vull dir amb tot això és que, en la gran majoria de casos, el fet de poder o no poder fer alguna cosa resideix en nosaltres mateixos, vols aprovar un examen? Valora les teves possibilitats personals i dedica el temps necessari, vols perdre pes? no hi ha cap secret, sigues constant i oblida que tens la llibertat de triar que menjar o la llibertat de tenir un dia a dia com el que tenies abans. Si vols aconseguir alguna cosa que abans no tenies, si no la tenies és precisament perquè el teu estil de vida anterior o les circumstàncies que tenies no eren propicies a aconseguir-ho, has de canviar, i la decisió de triar en tot moment, el fet que la rendició sigui el camí més senzill, és precisament el que fa que un mateix s'imposi la barrera del que és possible i que no ho és.


Al final la nostra vida es resumeix en tries, cada tria que prenem afectarà directament en el nostre futur, sortir una nit o quedar-se a casa, menjar sopa o un entrepà, qualsevol cosa que pensem que pot ser una futilesa, pot ser un inici o un final per alguna cosa futura o immediata del que fem o ens passarà.

Pd. No m'ho he llegit i ho he escrit sobre la marxa, si no s'enten, all i aigua :)

3 comentaris:

  1. Aquest és un tema bo i dóna molt per pensar, no sé si s'havia tractat per aquí abans. En concret, m'agrada com has vist i atacat el consumisme per aquí, jo també hi he pensat i és molt encertat.
    L'única cosa que puc discutir és el que dius al 3r paràgraf començant per la cua: "oblida que tens llibertat". M'he d'oposar totalment contra això; pensar d'aquesta manera em sembla molt pusil·lànime, de febles. Si el que realment volem és demostrar-nos és la nostra voluntat, les temptacions han de ser-hi, i sobre tot, hem de ser-ne conscients que hi són, però posar-nos la màscara que porten els rucs per no espantar-se del que hi ha al voltant no em sembla la solució. Potser aconsegueixes la teva finalitat, però perdries humanitat pel camí i series una mica més animal que abans: penso que en tot moment s'ha de ser despert intel·lectualment, i que el fi no justifica els medis en aquest cas, perquè hi ha un fi major.

    ResponElimina
  2. Tota la raó Àlex, suposo que m'he deixat portar per com m'afecta el tema directament.. Tot i això m'agradaria dir que molta gent si que té la necessitat d'aplanar-se una mica el camí, com per exemple, estudiar amb un professor de repàs seria equivalent a possar una "barrera" al voltant que obliga a seguir un camí determinat perquè ets conscient que sol no el pots fer. Però sense oblidar mai que has de fer un esforç per part teva, no és el mateix una ajuda que portar una xuleta a l'examen directament. Iguql que un asne ben entrenat pot creuar un pont, però que per facilitzar una mica les coses li evites les pors, però a efectes pràctics fa el mateix camí, una altre cosa seria ficar l'ase a un camió i portar-lo directament.

    ResponElimina
  3. Personalment considero que el punt fort de l'article es troba en la força de voluntat, i és aquest punt el que m'agradaria destacar. És un tema molt recurrent en la sociologia la sobresaturació de l'individu de mandats socials i pressions externes (i internes, ja que la majoria ja estan més que interioritzades des d'anys enrere), que ens inciten a ser d'una certa manera o a aconseguir unes fites en la nostra vida professional, acadèmica o sexual que de no aconseguir-les se'ns plantejen com a fracassos (i no dic que no ho siguin en moltes ocasions), però el que m'agradaria destacar és: si aquestes pressions socials, per dir-ho col·loquialment ens "obliguen" a ser d'una determinada manera (per seguir amb els exemples de l'article, forts, llestos i prims, simplificant), com és que com a individus en moltes ocasions no trobem les forces per assolir-ho, sent, com Sin Seg ha destacat, un objectiu que no es troba fora del nostre abast? Quins són els motius que ens porten a no aconseguir el que "'espera" de nosaltres si som capaços de fer-ho, tot i sabent que de no assolir-ho, com a individus, ens sentirem malament pel nostre fracàs?
    Sóc conscient que més que respostes aquest comentari aporta preguntes, aviam que en penseu.

    ResponElimina