El meu objectiu aquí és arribar a trobar una finalitat a la vida humana individual, o veure diverses perspectives per trobar un coneixement més ampli millor dit, i trobar un sentit general a la pregunta per què vivim (espero que amb aquesta hagi deixat clar a què em refereixo).
L'origen que jo hagi estat reflexionant sobre això és perquè en alguna banda vaig veure o sentir parlar d'una discussió entre un cristià i un ateu, on el religiós proposava exactament que els ateus vivien la vida sense cap propòsit últim, mentre que la religió (concretament la cristiana) sí que li'n donava un a ell.
Ara mateix no tinc accés a internet [referit a quan vaig escriure això] ni a bibliografia, i per tant lamento que no puc fer recerca, així que faig una mica d'ús de la memòria per trobar informació sobre el tema dins del meu cap. Hi trobo que la finalitat de la vida humana al cristianisme és viure lliure de pecat bàsicament, per tal de poder accedir a una segona vida després de la mort, més veritable, bona, real. Crec que l'islamisme funciona semblant, canviant el cel per un harem amb setanta verges en retorn d'una vida dedicada a la religió. Crec que amb aquest dos exemples podem crear un sac etiquetat amb "religions monoteistes occidentals", ficant-hi dins també el judaisme [particularment, el conjunt d'aquestes tres religions s'anomena religions abrahàmiques, en honor al personatge bíblic], que basant-se en la idea platònica de l'existència d'una segona vida de més valor que aquesta i donant per sentit a la vida terrenal ser un camí a recórrer de manera correcta segons cada religió.
Per la banda de les religions orientals, l'únic exemple que caic és el cicle de reencarnacions, del qual recordo únicament que havíem de viure cada vida correctament per poder reviure transformats en un ésser superior (si fa o no fa, recorda al sac que hem creat abans).
Aquests exemples sobre religions no hem resolen el tema, perquè sinó no estaria escrivint això, sinó que ens donen algunes de les perspectives que crec necessitar. Per la banda no religiosa, ara mateix recordo dues respostes populars a la pregunta per què vivim. La primera seria "deixar un legat a la nostra descendència" i la segona que "la vida és per gaudir-la".
El primer argument no em convenç: un cop morts, no ens hauria d'importar què és els deixem als d'enrere. Penso que està però relacionat amb la segona idea, amb la satisfacció de les teves accions i com de bé et sentiràs a l'última hora. Tot i així, estar satisfet o haver gaudit de la vida tampoc m'omple; segueix tractant-se principalment de com et sentiràs quan moris i mirat des de la meva posició em sembla quelcom nyicris. L'altra pregunta a aquest grup no religiós seria per què no podríem matar-nos ara mateix, penso que seria interessant.
Fins aquí la meva exposició del tema. Agrairé qualsevol aportació d'exemples opinions o que tracteu de convencer-me que m'equivoco en alguna cosa.
Q
PS1: he pensat que firmar com Q quedaria guai, no li doneu gaire importància.
PS2: Si puc compartir alguna reflexió més enllà que faci, sense dubte, i sabent prèviament del vostre interès ho faré. D'altra banda, si no us agraden els temes tan trascendentals també penso en altres coses, que puguin ser d'interès general són bàsicament biologia i relacions socials que són potser més fàcils d'exposar.
